Advertisements

Sóc un objecte

L’alumnat ha preparat un monòleg convertint-se en l’objecte que considerava oportú i ens conta la seua experiència:

Kholoud Zoubair

IMG_1542

 

 Puaj!!!!

 

Estic fart d’aquesta vida i no tinc sort en res. De vegades pense que sóc l’objecte que més pateix amb el seu treball. Estic gelós de la banyera i el lavabo.Sí, sí ja sé que soć el vàter i crec no, no crec sinó dic que a l’escoltar que sóc el vàter tots  esteu pensant en shit i en pee. 

Bé pense que no faltará ni traduir-vos el que és shit i pee, perquè als de la vostra edat tenen la ment molt espavilada. Bé, prou de parlar, que jo no vinc a dir-vos  que sou molt llestos i passar el temps, jo estic ací i en aquest moment per defensar els drets dels vàters ara tots esteu pensant:

“A este que li passa ?´´ i alguns “Però no eres una persona per a tindre drets´´Bé, al que anàvem quan conte tot el que passa no tornareu  a fer pipi i popo.

Jo estic amb una família molt gran i amb molts xiquets.I açò sí que és estrany, un dia Diego el fill xicotet arribà al bany, es baixà els pantalons i comença a fer una shit, després s’alça i es queda quiet   mirant la seua shit ,sabíeu que estic fart de dir shit dic merda i ja està, sí es queda mirant la merda i comença a dir:

-Lulu menja xocolata,ara et vaig a donar suc i un poquet de galetes amb xocolata.

Val Lulu sóc jo, la xocolata la merda, el suc el pipi i les galetes amb xocolata el paper amb merda. Jo flipe, bé jo me quede ací i pare de contar el que em passa cada dia perquè és un poquet“Puaj´´Vos dic que estem farts; altres vàters i jo hem fet una reunió en la que hem decidit…Extingir-nos com els dinosaures  perquè hem pensat que a ningú li agrada menjar caca.

 I fins a mai !!! 

Kevin Guevara Gavila

 

IMG_1538

 

 

EL MESTALLA

 

Sóc un luxós estadi que representa al Valencià Club de Futbol. M’agrada ser un estadi d’un club molt gran. Quan juga el Valencià em plena de gent però jo estic content perquè si es trenca alguna cosa després ho arreglen tot. M’agrada tot d’aquest club perquè tot hi que en dos anys es canviaran d’estadi, a mi em destruiran, però el sentiment seguirà ací per sempre. En el cor d’este carrer que és plena de gents quant juga el Valencià Club de Futbol els dóna igual que siga nit o dia. El Valencià està animat, en tot és el millor d’aquell equip: l’escut més bonic, no el següent, l’equipatge molt bonic i jo l’estadi el millor de Valencià…

 

No dic que no troben equips millor però per a mi el millor equip és el Valencià club de Futbol.

Quan perden em sent mal i pense que es podria haver guanyat, però al final de tot l’important és ser un bon equip com som.

Quan venen al millor jugador de fútbol del Valencià no m’agrada.

Jo ja tinc 96 anys per això sí que és hora de renovar l’estadi, em quede a el viscut, molts partits jugats, moltes celebracions, moltes victòries i molts sentiments i més que voldria però no podré seguir, hem de renovar, que pena, jo aguanta més temps però també entenc que necessita una reforma.

El Valencià Club de Futbol i l’afició em vol tant com jo a ells.

Sempre quedarà alguna cosa de mi, la gespa em deixaran en la terra del Túria em portaran al nou Mestalla, per això seguir formant part d’ell, gràcies per tots els anys que hem passat junts que no han sigut pocs!!!!!

Advertisements

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close